Filosofans

Una ventana al pensamiento crítico

Sergi Pàmies: la memòria

Posted By on septiembre 24, 2020 in Nuestros Filósofos | 60 comments

Sergi Pàmies: la memòria

Foto: Albert Salamé

Sergi Pàmies es un auténtico referente literario y humano. Escritor y articulista, su fina ironía y magistral dominio de las palabras despiertan en mi la más colosal (sana) envidia. Leerle o escucharle democratiza la felicidad, puesto que es de aquellos placeres que está al alcance de todos.

Pero más allá de sus palabras, por las cuales ha sido premiado en multitud de ocasiones, de Sergi me fascina su particular historia personal, una biografía gracias a la cual ha cobrado para mi una nueva y excelsa dimensión la palabra “memoria”. Gràcies Sergi.

Mia Men

Probablement la memòria dels pares i dels avis no interessa als joves perquè els hem convertit en el centre de les nostres vides. No sé si és bo o és dolent però ni els meus pares ni els meus avis van anteposar les vides dels fills a les pròpies. Vull dir que les van incorporar com una mena de companyia de comediants que havia d’entendre les jerarquies heretades. Quan l’avenç de la igualtat de la dona deixa oberta la possibilitat de compartir responsabilitats familiars i professionals, s’instaura una mena de moviment de pèndol dels que vam tenir «pares absents» o «pares eternament ocupats» i convertim els fills en una mena d’obsessió permanent, sempre sobreprotegida i tractada amb unes deferències que, vistes amb perspectives, són profundament castradores i contra naturals. En donar-los tanta importància, els neguem els referents que haurien de tenir i la vida que els ha tocat viure, sumada a una instauració totalitària de les tecnologies que els ha anul·lat la possibilitat de construir-se un criteri, fan la resta. Conclusió: no és que no els interessin les històries i les vides familiars dels pares i dels avis. És que no els interessa res que no provingui del seu grup d’amics i dels cercles concèntrics que se’n deriven. I, a més a més, és probable que tot això que et dic s’hagi de sotmetre a la prova de l’error de generalitzar, fins i tot quan diem que no es pot generalitzar.

Sergi Pàmies

60 Comments

  1. Hellen 25 septiembre, 2020

    Jo opino el mateix, trobo que els fills a la nostra edat (adolescencia) no ens interessa la vida dels nostres pares, pero trobo que encara sabem menys coses de les vides dels nostres avis.
    Molt poca gent sap quina carrera van fer els seus avis i no entenc el perque.

  2. MNavarrooo 25 septiembre, 2020

    Mi opinión personal sobre el texto es bastante simple, opino que claro que es importante aprender la historia y darle importancia a los padres y ancianos ya que es la forma de que no se pierdan ni viejas anécdotas, ni tradiciones, ni la historia en general ya que es la forma de entender mejor el presente y no cometer los errores ya cometidos en el pasado.
    Tendríamos que darle mas importancia a los adultos para aprender mas ya no solo sobre
    ellos si no que eso nos ayudara a entendernos mejor a nosotros mismos.

  3. Bertigoña Amarancia Catalina 25 septiembre, 2020

    Realment a tots els nens no ens interesa les «batalletes» dels seus avis o l’infancia del seus pares?, crec que moltes series o pelicules que surten avis i adolecents, sempre es el nen/nena que no l’interessa el que explica els seus avis, pero realment es aixi? Com a nena adolecent que soc sempre m’intereso per el que m’expliquen els meus pares o els meu avis, crec que les pelicules o les series en han donat una mala imatge als nens d’avui en dia diguent que tots som iguals, i que tots fem el mateix.

  4. wena 25 septiembre, 2020

    Jo crec que en veritat té part de raó, si ho mires desde el punt de vista dels adolescents, és l’edat d’estar més amb els amics i tenir més privacitat que de petit ja que estas en una època que no et ve de gust res més , però si ho mires desde el dels pares, es senten més sols i distant del seu fill/a i no s’enteren gaire de la vida seva.

  5. antonio 25 septiembre, 2020

    Yo creo que la opinión y los comentarios/advertencias de los padres tienen que ser escuchadas por nosotros, ya que ellos tienen mucha experiencia, pero también tienes que contrastar tus propias ideas con las de ellos, que sean tus padres no tiene que significar que no se equivoquen por lo que en general, mi opinión, es que deberíamos escuchar a la gente mayor sobre todo nuestra familia o la que que quiere ayudarnos de verdad pero siempre debemos pensar por nosotros mismos y contrastar todas las opiniones.

  6. angela 25 septiembre, 2020

    Yo creo que es bastante cierto lo que explica Sergi Pàmies en el texto, aunque no es en todos los casos, el setenta porciento de adolescentes solo ven ir a pasárselo bien con sus amigos y dejan a su familia de lado, mientras que el resto, combinan las dos cosas, se lo pasan bien pero también se preocupan por su familia y su estabilidad.

  7. Bob Esponja 25 septiembre, 2020

    Los padres deben dar a sus hijos la libertad apropiada, pero a veces temen que sus hijos hayan cometido errores que no deberían haber cometido o que cometieron cuando eran pequeños.

  8. Hermenejildo 25 septiembre, 2020

    yo creo que los padres abuelos deberían inculcarnos a los hijos / nietos la historia que vivieron ellos o sus antepasados ya que sino a medida del tiempo lo iremos perdiendo todo.
    hoy en dia con tanta tecnología se nos olvida las cosas del pasado

  9. Ana 4 octubre, 2020

    Sergi Pàmies alude, a mi parecer, a una consecuencia bien real de la evolución que ha sufrido la actitud de los progenitores hacia los hijos. Ve mucho más adecuado y rentable -educativamente hablando- aquel proceder de «padres y abuelos que no antepusieron las vidas de sus hijos a las propias”, de aquellos “padres ausentes” y “eternamente ocupados”, y la compara con la mirada obsesiva que vemos a menudo en la paternidad actual. Muchos progenitores niegan prácticamente sus propias vidas, sin otra motivación que la de estar pendientes de los hijos, de cada movimiento, de cada pequeña o gran dificultad, usurpándoles la posibilidad de afrontarla por sí mismos. Podemos comprender los efectos de este estilo de parentalidad comparándolo con un deporte de invierno olímpico, llamado curlin. Los padres a menudo se entregan incansables a la tarea de alisar el camino de sus hijos, como hacen los jugadores de esta disciplina, al barrer enérgicamente la superficie del corredor de hielo para facilitar el avance o variar la dirección de la piedra de granito, que representa la pasividad que va creciendo en el joven, el aminoramiento de sus capacidades y el desajuste entre autoestima y autoimagen, al conseguir sus metas sin comprender el recorrido que atravesaron para alcanzarlas.

  10. Mela 27 octubre, 2020

    Otra gran verdad escrita de forma directa y precisa por Pàmies. Y ahí va mi reflexión: los hijos ¿son egoistas o es natural que lo sean?, cuando lo que perciben es que son el centro del mundo!!!!
    No solo hay que enseñarles a escuchar, sinó a mirar a su alrededor…

  11. Monica Hoyos 11 noviembre, 2020

    Estic molt d’acord, a poca gent li agrada seure una tarda i escoltar que feia la seva àvia o el seu pare quan enren petits, no volen invertir el seu temps en escoltarlos i en entendre que van viure i en veure com ha canviat tot, quan realment aquest temps que passen segurament el recordaan sempre.

  12. Mariam 11 noviembre, 2020

    Es cierto que a día de hoy muchos padres convierten a sus hijos en el centro de su vida, pero no creo que esa sea la principal razón del poco interés de los adolescentes en la vida de sus padres y abuelos, como ya menciona Sergi, las nuevas tecnologías han jugado un papel importante en este hecho. Ya dice Sergi que los adolescentes están interesados prácticamente de manera exclusiva en lo referente a su círculo de amigos, pero en mi opinión este hecho se ha implementado debido a que gracias a los avances tecnológicos estamos en constante contacto con nuestros amigos y con varias maneras de entretenernos, lo que elimina los momentos que antes se pasaban en casa únicamente con la familia, donde se solían explicar las historias de los más mayores, ya que ahora, también en casa, podemos estar en contacto con nuestros amigos, aunque ellos no estén físicamente.

  13. Quintana 11 noviembre, 2020

    Cada casa es un mon com a cada fill i com cada pare per el fet que no tots els pares son iguals, tots els fills no son iguals i l’ambient on viu cada familia pot ser mol diferent i crec que tot aixo afecta amb les relacions pares a fills cosa que tambe afecta amb els interesos individuals.Realment o aixo m’agradaria pensar els fills ens interesem i preocupem per com estan els nostres pares i familiars pero la nostre situació ens fa tenir prioritats.En conclusió els interesos son determinats per l’ambient de la familia no per la relació que es te dins de la familia

  14. MAIKEL g 11 noviembre, 2020

    No estic d’acord. Jo personalment m’encanta que els meus pares m’expliquin coses de quan eren més joves i quan tenien la meva edat. I m’intriga encara més la vida dels meus avis. Ja que tot i que no siguin del nostre cercle d’amics, sí que són de la nostra família el qual és tant o més important. I respecte la llibertat, els meus pares mai he sentit que estiguessin absents o permanenment ocupats. Crec que cada família és un món i no es pot generalitzar.

  15. NM 11 noviembre, 2020

    Sergi Pàmies explica que els nens de la nostra edat no ens interessem per les anècdotes i històries dels nostres pares i avis. Estic d’acord amb ell, hauríem de tenir curiositat a saber més coses d’ells ja per saber-ne més de la nostra família i per ajudar-nos a saber-nos conèixer. Ara que ens anem fent més grans trobo que aquest temps que passem amb ells es converteix en un de més valuós perquè veiem que marxem de casa i l’etapa d’infància s’acaba, llavors comencem una de nova i necessitem ajuda exterior o anècdotes per ajudar-nos a saber com dirigir-nos o enfocar-nos.

  16. Slim Shady 11 noviembre, 2020

    El que dice SERGI PÀMIES, lleva a un debate interesante donde la nueva generación no presta atención a la cultura y historias de sus familiares, creo que en parte lo que dice es cierto que la sociedad enfoca su atención en los jóvenes. El problema es que los jóvenes enfocan la mayoría de se atención en los teléfonos y las redes sociales. También se tiene que decir que estamos ante una generación muy ignorante a la realidad, encima de que se creen que todo estará hecho por ellos.

  17. Martina 11 noviembre, 2020

    Jo no opino el mateix que el text, com a mínim en el meu cas. Sempre m’he interessat per les històries dels meus pares i avis i trobo que és molt important per aprendre l’evolució que han patit les nostres vides, perquè no es perdi la cultura, tradicions… i per aprendre història en general.

  18. Anónimo 11 noviembre, 2020

    El nivel de certeza de este texto es muy alto, por mala suerte. Nuestros padres y abuelos tienen un montón de experiencias y anécdotas que contar, que seguro que nos pueden servir. Tal y como dice el refrán: Más sabe el diablo por viejo que por diablo.

  19. Albert Chiner 11 noviembre, 2020

    La veritat és que no puc ni negar ni afirmar el que diu el text. Jo no sé si els altres nois de la meva edat pregunten als seus avis o pares sobre la història de les seves vides, encara així sí que veig com els pares han anteposat la importància dels fills sobre la seva, eliminant jerarquies d’autoritat i ordre, arribant a formar a una persona sense respecte a les seves arrels i al mateix temps, en tenir un camí tan treballat per l’esforç dels nostres pares no coneixem els vertaders obstacles i dificultats de la vida.
    Però sí que puc parlar per mi mateix, jo no vaig tindre l’oportunitat de conèixer a la majoria els meus avis, sols a la meva àvia per part de pare, que malauradament no vaig poder conèixer gaire, a causa de la distància que ens separava i de la seva edat. Això potser va ser un incentiu per despertar la meva curiositat pels meus avantpassats. Al mateix temps els meus tiets per part de pare es van encarregar que coneguérem la història dels meus avis gràcies al fet que conservàvem una gran quantitat dels seus béns, a part d’una nombrosa quantitat de documents històrics que explicaven tot el que havia passat (literalment sembla una història d’aventures, cosa que desperta cert interès).
    Per altra banda, va ser la meva mare qui es va encarregar d’explicar-me la història dels seus pares i que els hi havia passat, encara així no tenim gaire informació com en l’altre cas, cosa que fa que hi hagi grans buits històrics (una història bastant tràgica).
    A pesar de tot, de la meva àvia sols em queda un borrós record, que amb el temps es va esfumant i de la resta dels meus avis per a mi són una mera ombra dels orígens de la meva família, cosa que no té gaire pes a l’hora de saber valorar el que tinc. Tanmateix mai aconseguiré alliberar-me de la típica frase que em recorden cada cop que tenim alguna discussió: «En mi época no teníamos tantas facilidades ni comodidades».

  20. ; 11 noviembre, 2020

    Els pares tenen grans responsabilitats respecte als seus fills, però segons el que jo crec, cap pare o mare hauria de intentar crear una rèplica d’ells mateixos amb els seus fills. Primer de tot, som persones i tenim el dret a créixer, experimentar i creure el que a nosaltres ens sembli, ningú ens hauria «d’escriure» la nostra vida. Som èssers humans, que dins del que es pot som lliures a fer i pensar el que ens sembla.
    Segon, el món a canviat, i molt, els pares venen d’una generació diferent a la nostra, on les coses anaven diferent, desde allà, tan el món físicament, com el societat a evolucionat. Si que hi han moments on aprendre dels errors del passat està bé, un consell mai va malament, però també haurien de deixar que els joves aprenguéssin dels seus propis errors.
    Tenir apreci als pares i a la vida que ens expliquen que han tingut és important, al final és la seva història. I interessar-se per això es cosa de cadascú, però jo ho veig com un acte d’amor cap a ells, no sempre com un llibre d’instruccions per la meva vida.

  21. v 12 noviembre, 2020

    No estic d’acord amb el text, considero que no és cert que només ens interessem pels nostres amics, pot ser que sigui el cas d’alguns adolescents però jo no m’hi identifico. Sempre he donat importància a les històries dels meus pares i avis i crec que així els podem arribar a conèixer de veritat ja que la seva manera de ser ara, potser no és com eren abans. Escoltar les seves històries no només em permet saber més coses d’ells, també, és una manera de viatjar al passat i saber de primera ma com vivien ells de joves.

  22. Alex de Milet 12 noviembre, 2020

    La memoria es fundamental, es la clave sobre todo de todo proyecto filosófico. Es una manera de pensar en el tiempo y razonar basándote en tus experiencias pasadas, dándote una personalidad y opinión a la hora de trabajar.

  23. Aviñó 12 noviembre, 2020

    En definitiva, crec que aquest text diu part de veritat ja que nosaltres, com ha adolecents que som, no ens interessem masa en el àmbit familiar si no que preferim estar a la nostra bola, amb els amics i comunicant-nos amb ells. Però tot i així, a mi personalment, m’agrada preguntar-li al meu avi les seves vivències quan feia el servei militar.

  24. . 12 noviembre, 2020

    Comparteixo l’opinio de Sergi Pàmies. Avui en dia els adolescents no presan atenció al passat dels seus familiars. L’unica cosa que els interesa són el seu entorn d’amics i novetats dels famosos. Es poden interesar més en com s’ha tallat el cabell un famos que com van viure la guerra civil els seus avis.Segur que ells han viscut grans aventuras i cosas que són impossibles de creura.Per mólt trist que sigui es una realitar, els nostres pares i avis han donat tot perque tinguem millor vida,però nosaltres no ens adonem i tampoc hi ha molt d’interes en adornar-se.

  25. 01000110 01101100 01101111 01101001 00111001 12 noviembre, 2020

    Penso el mateix, a aquesta edat tot el que diuen que no està dintre el nostre cercle d’amistats no ens importa res, i això s’ha de canviar, perquè si continuem així es perdrà tota la cultura de la nostra època, que tampoc és molta, però es perdria per complet. Les noves tecnologies estan limitant les petites ments a obrir-se i aprendre per propi gust. A nosaltres ens varen criar sense necessitat d’aquestes tecnologies, i ara quan un nen és petit ja té un domini complet d’aquest, sense necessitat de què ningú li ensenyi com funciona. Si la nostra generació està tan afectada per les tecnologies, com serà la següent? Està acostumada a utilitzar-la des que va néixer.

  26. Alumna 2n de Batx 12 noviembre, 2020

    En part, estic d’acord amb Sergi Pàmies, la majoria d’adolescents I joves d’avui en dia han perdut les ganes de conèixer, de saber les històries i aventures que van viure els nostres pares i avis. Cosa que no acabo d’entendre, ja que com adolescent considero que el fet de interesar-nos per les antigues tradicions, anécdotas…farà que perduri l’assència dels qui van ser i que poguem seguir construint la nostre historia a partir de les nostres arrels.

  27. Josemi 12 noviembre, 2020

    Me da la sensación de que este breve texto está escrito a partir de una opinión sesgada del conocimiento de los jóvenes actual. Creo que el hecho de que un joven se interese o no sobre la vida de sus padres o abuelos no es una responsabilidad de la propia persona, sino de los propios padres o abuelos los cuales, y con todos mis respetos hacia todos aquellos que lean esto, suponiendo que tienen un conocimiento, el cual en su mayoría es erróneo, sobre los intereses del propio joven ni siquiera intentan que conozca las vivencias de sus generaciones mayores.

  28. . 12 noviembre, 2020

    Des del meu punt de vista, tot depèn de la persona, n’hi ha que no els hi interessa gens la vida dels seus avis, pares i n’hi ha d’altres que sí, jo penso que és molt important escoltar el que t’expliquen els teus avis i pares perquè potser et donen una altre visió de les coses, i t’ajuden a tenir una altre prespectiva de la vida. A mi personalment sí que m’interessa, però si que té raó en que hi ha gent que no li preocupa gens i penso que això s’hauria de canviar i aquestes persones que no ho fan s’haurien de plantejar que potser no tot gira al seu voltant i veure que també hi ha altres persones que els poden oferir històries i experiències viscudes molt emocionants.

  29. Anònim 12 noviembre, 2020

    Estic d’acord amb el que diu en Sergi Pàimes, crec que la majoria d’adolescents d’avui en dia no s’interessen per la vida dels seus avantpassats, segurament és perquè prefereixen centrar-se en la seva, i procurar passar-s’ho bé amb tothom que els envolta, Tot i així crec que no s’hauria de generalitzar, és a dir hi ha adolescents que sí que s’interessen per la vida dels pares i dels avis, ja sigui per tenir un referent o bé per simple curiositat.

  30. El gato con sneakers 12 noviembre, 2020

    Desde mi punto de vista deberíamos escuchar a nuestros mayores, ya que estos han vivido numerosas experiencias que nosotros no. Dicho esto, si que es verdad que deberíamos de hacerlo desde un punto de vista crítico ya que ellos saben más de la vida pero pero nadie sabe más sobre si mismo que uno mismo.

  31. (DES)CONOCIDO 12 noviembre, 2020

    Sergi Pàmies, a mi parecer, hace una muy buena reflexión en cuanto a la relación entre generaciones. Creo que trata el tema con sutileza y simpleza al igual que con descaro. En mi opinión, creo que hoy en día los adolescentes SI estamos sobreprotegidos y para los padres somos una preocupación constante. Asimismo, de alguna forma eso nos quita libertad y a los padres tiempo. Considerando que la educación que recibimos no solamente proviene del colegio, sino también de casa, creo que los padres deberían «relajarse» un poco. ¿De dónde obtendremos esa experiencia vital sino? Y es que no solamente nos resta aprendizaje, de alguna forma nos quita las ganas de aprender. Entonces, en vez de ser tan posesivos o querer controlarlo todo nos deberían dejar más espacio. Añadiendo que, los adolescentes TAMBIÉN necesitamos ratos de intimidad. Por último, considero que no podemos generalizar el tema en cuestión pero si se aplica a la mayoría de casos.

  32. ... 12 noviembre, 2020

    Jo no crec que no tots els adolescents no s’interessin per la història dels avis o pares i que només els interessin estar amb els amics i passar-s’ho bé amb ells. Tot depèn de com és la família i els fills.

  33. Discord 13 noviembre, 2020

    Conèixer el nostre passat o no, en aquest cas el dels pares i avis, pot suposar un coneixement de punts de vista diferents, ja que podríem veure com era una època sense tecnologies i de com d’aquesta en varen sortir les grans ments que han revolucionat el nostre dia a dia, nosaltres podríem tenir grans idees per a revolucionar-lo també. És per això molt important conscienciar del que va passar abans dels nostres fills a ells mateixos, de manera que puguin enfocar el futur a la seva manera.

  34. Anónimo 13 noviembre, 2020

    Yo estoy de acuerdo con el claro cambio de mentalidad por parte de los padres y la sociedad en general del que habla Sergi. En el pasado los padres nunca antepusieron los hijos a sus propias vidas y eso hizo que los jóvenes tuvieran que arreglárselas solos y afrontar sus propios problemas.

    Hoy en día, sin embargo, ellos se han convertido en el centro de atención de sus padres y esto ha hecho que los jóvenes terminen creyendo que no hay nada que valga la pena si no está protagonizado por ellos. Esta necesidad incesante de proteger a los hijos ha terminado cortándoles las alas y los ha convertido en personas más egocéntricas, solo preocupadas por sus propias vidas y las de sus círculos cercanos.

    De este modo, todas esas vivencias y recuerdos de los padres han quedado obsoletas y el pasado les parece inútil, como si ya no les pudiera aportar nada. Muchas de esas historias han terminado perdidas y olvidadas, totalmente ignoradas por las generaciones de hoy en día.

    Y realmente creo que es una lástima porque, si no se les transmite la memoria y las experiencias a los hijos, ¿entonces qué se les está transmitiendo?

  35. Aron 13 noviembre, 2020

    No estic d’acord amb el que diu el senyor Sergi Pàmies. Per mi, el millor moment de la setmana és quan anem a dinar a casa els meus avis i el meu avi m’explica com era ell de jove, el que feia, les seves vivences… de fet, sempre acabem mirant albums de fotos familiars i comentant totes les experiències que hi veiem reflexades.

  36. R 13 noviembre, 2020

    Personalment no estic d’acord amb el que Sergi Pàmies diu. Personalment no considero que les tecnol·logies ens hagi anul·lat la possibilitat de construir un criteti, sinò més aviat el contrari.
    És cert que uns dels temes que més interessa als adolescents són aquells que envolten als amics, però això ens passa a nosaltres i als nostres pares quan eren joves, és evident que tenien preocupacions completament diferents a les que tenen avui en dia. Però això no vol dir que sigui la ÚNICA preocupació que tenim, entre aquesta n’hi ha d’altres i està clar que ens interessa la vida dels nostres pares i avis, és més ens interessa, són el nostre referent.
    També és cert que cada cop més els pares tendeixen a sobreprotegir als seus fills, però es fa amb la millor intenció, i no crec que sigui res dolent. Si decideixes tenir un fill o filla ja n’ets concient que des d’aquest moment la teva vida canviarà i una part de tu la hauràs de dedicar al nen o nena. Protegir als fills és algo necessàri i que els pares vulguin fer-nos feliços és normal.

  37. Pangshit 13 noviembre, 2020

    La meva opinió es que depèn de l’actitud dels adolescents davant del fet de voler-se interessar per la història, es a dir, no ens acostumem a preocupar per les vivencies dels nostres pares o avis. Però això no significa que ningú es preocupi per la seva història dels seus avis, al contrari trobo que bastanta gent s’interessa i aprèn d’ells però tampoc ho expliquen. Per això sembla que ningú s’interessi.

  38. el cuchilla 300 13 noviembre, 2020

    Jo crec que la vida dels nostres parents és interessant, però sovint no ens interessem per la seva història perquè estem massa centrats en els nostres amics i les xarxes socials, i això fa que inconscientment perdem l’interès en altres coses com per exemple les vivencies dels nostres avis.

  39. Adrià 13 noviembre, 2020

    En general si que es veritat el fet de que la majoria dels joves no es fixen o no els interessa la vida dels pares o avis. Pero com a tot arreu hi ha excepcions, les experiencies viscudes dels nostres avis ens poden ser molt útils, per això crec que hauríem de intentar dedicar un temps a la semana a parlar amb els nostres pares, avis o familiars sobre coses que els hi han passat a la vida.

  40. Eduardo Manos Tijeras 13 noviembre, 2020

    No acabo de compartir que digui que els joves no ens interessem en la vida dels nostres pares i avis. Jo sempre he considerat els avis com una font saviesa degut a tot el que han viscut i que gràcies a la seva perseverància han sigut capaços de tirar endavant, i per els meus pares, per mi són un model a seguir. També trobo que és maco, saber que és el que feien els nostres pares quan tenien la nostra edat, ja que et fas a la idea de com eren de joves abans de que nosaltres estiguessim al món.

  41. Unai Fernández 13 noviembre, 2020

    Jo no estic d’acord amb aquesta reflexió, no crec que la curiositat sobre els orígens d una persona vingui condicionada per l’atenció que aquesta reb dels seus familiars propers. Com a espécie som extremadament diversos, ens interessem per temes diferents i també tenim orígens molt diferents, alguns que són interessants i alguns que no ho són tant. Crec que són moltes les variables que poden fer que algú s’interessi pel passat de la seva familia pero no crec que la atencio rebuda sigui una d’elles.

  42. Eduard Comas 13 noviembre, 2020

    La meva opinió és força semblant a la de l’autor, en aquestes noves generacions els fills són massa protagonistes en la vida dels pares, en part; està bé tindre preocupacions pels fills, però no en excés i sobreprotegir-los. Sobretot en els col·legis privats es troben aquestes situacions, i no només amb els pares, sino també amb els professors, que a vegades, s’excedeixen en la vida dels alumnes. Els adolescents necessiten llibertat i responsabilitats per a aprendre i ser responsable, és normal que en moltes ocasions s’equivoquin però és l’unica manera de fer-se gran (psicologicament). Tanmateix, no tots els adolescents no s’interessen per a la vida dels seus pares, sinò que penso que a la majoria els hi interessa i poden aprendre molt per un futur.

  43. Porquerenc 13 noviembre, 2020

    Jo no crec que en Sergi estigui dient cap barbaritat, però tampoc hi estic d’acord, almenys en el meu cas. Escoltar als nostres avis i àvies explicant històries és un plaer, i veure que t’ho expliquen amb tanta bondat encara ho fa més interessant.
    La vida que van tenir ells és totalment diferent de la nostra, hi poder veure i escoltar l’evolució que han viscut és un privilegi. No crec que als adolescents no els importi el que van viure els seus pares o avis, però sí que penso que l’adolescent està mal format. Estem molt enfocats a la nova vida, on tot passa per la pantalla i deixem enrere moltes experiències que els nostres pares i avis si que van viure.

  44. GO VEGAN 13 noviembre, 2020

    Personalment penso que això no es exactament així, ja que, pot ser a les pelis o series que veiem pues els adolescents no els hi fan cas als seus pares o avis, pero en el meu cas, a m’interessa molt la vida dels meus pares de joves i els meus avis quan estaven a la guerra. Si que estic d’acord quan el text comenta que els adolescents a vegades no els hi fem el cas que els hi hauriem de fer, pero personalment no és el meu cas. Com he comentat abans amb això de les series o pelis que no són del tot realistes, vull dir que potser influencien a les següents generacions a ser així de passotes amb els seus pares o avis, pero actualment no crec que tots siguem així.

  45. George Mcflurry 13 noviembre, 2020

    Segons el meu punt de vista, avi en dia, els joves no és la seva prioritat saber la vida dels seus pares o avis, crec que ens preocupem més de la nostra vida que la dels altres. Això en part està i bé i en part no, perquè els nostres avis i àvies ja han viscut moltes coses i han emmagatzemat molta informació d’experiències que han tingut que nosaltres ens servirien molt per un futur. Per també grec per a centrar-nos en la nostra pot ajudar a tenir un futur milord i personalitat pròpia.

  46. Josep Lluís María del Carme 13 noviembre, 2020

    Reflexión magnífica por parte del escritor Sergi Pàmies, en un momento donde la sobre protección de nuestros hijos es constante y perpetua, promovido según mi punto de vista por la sociedad capitalista y consumista que somos. Pero no coincido con esa falta de interés por parte de los jóvenes hacía su alrededor más próximo, las advertencias de nuestros familiares, ya sean nuestros abuelos, tíos… es fundamental para entender el sentido de la vida y formar un criterio que nos permita ser autosuficientes en este mundo. La experiencia de nuestros abuelos nos guiará en nuestro camino y permitirá que una persona sabia en la vida y en la experiencia transmita su más sincero conocimiento a aquellos que lo rodean. Debemos cogernos los consejos de ellos como una lección de vida.

  47. MarkiLokuras 13 noviembre, 2020

    Yo creo que tiene razón sobretodo en estos momentos en los que estamos viviendo, creo que hemos llegado a un punto en el que nuestros padres, abuelos nos explican algo y nosotros ya lo sabemos porque ya nos lo han explicado anteriormente, creo que de compartir tanto tiempo con ellos al final historias de este tipo ya te las acabas sabiendo de memoria.
    A la vez creo que son épocas distintas, con eso me refiero a que preferimos compartir más espacios o momentos con nuestros amigos ya que son gente de nuestra misma edad o de un pequeño margen a la nuestra y estamos viviendo lo mismo todos entonces eso hace que hablemos sobre esas cosas que nos están pasando a todos, que nos preocupan… y a la vez si es gente con la que vas a la escuela, instituto, universidad… es gente con la que compartes muchas horas diarias entonces acabas teniendo más relación con ellos que con tu família.

  48. Paca La Piraña 13 noviembre, 2020

    Mi opinión sobre este gran aporte de Sergi Piàmes es que si que es verdad que hay muchos adolescentes que no se preocupan por las historias i las vidas pasadas de los abuelos y padre, pero depende mucho de la persona. Pienso ques es esencial aprender de ellos, conocer su historia, ya que gracias ha su experiencia y sibiduría podemos aprender a ser mejores en la vida y no cometer los mismos errores que posiblemente ellos cometieron.
    A parte de esto, creo que es importante reforzar la cultura y costumbres que nos inculcan ya que cada vez estas se pierden más y más.

  49. 56 13 noviembre, 2020

    Estoy bastante de acuerdo con el texto de Sergi Pàmies, pienso que hoy en día los hijos de nuestros padres estamos demasiado sobreprotegidos y eso nos hace carecer de ciertas virtudes que nuestros padres o abuelos han podido tener. También creo que es importante escuchar lo que nuestros padres y abuelos nos dicen, sobretodo cuando hablan de su pasado, no para utilizarlo estrictamente como modelo a seguir però si para poderlo tener en cuenta i valorarlo.

  50. Paco 13 noviembre, 2020

    No és que no me importe mi família… però si es verdad que le doy más importáncia a mis amigos y a mi própia vida. Porqué según como yo lo veo, somos de distinta generación, y a la família por decirlo de algúna manera sabemos que estrá siemre, y que lo que ellos vivieron nos lo podrán contar en cualquier mmento, porqué ya es pasado, peró a los adolescentes de hoy en dia nos importa muchissimo más el presente.

  51. & 13 noviembre, 2020

    No estoy completamente deacurdo con Sergi Pàmies, ya que considero que són más la personas que les iporta la vida de sus familiares, ya sean sus abuelos o padres. A muchas personas les imprta la vida de sus familiares, y antepondrian su vida a las suyas.

  52. ;) 13 noviembre, 2020

    En mi opinión creo que es muy importantes escuchar tantos a nuestros padres como a nuestros abuelos, ya que a parte de que introducimos cultura del pasado a nuestro cuerpo y es muy importante para nuestra vida, también tenemos que aprovechar todo el tiempo de que están con nosotros antes de que se vayan. Se que hay adolescentes que no les parece interesante lo que dice las personas mayores, yo me incluyo, pero hay que hacer un esfuerzo y escucharlos.

  53. Anonimous 13 noviembre, 2020

    Sergi Pàmies: «És que no els interresa res que provingui del seu grup d’amics i dels cercles concèntrics que se’n deriven. Sergi Pàmies es un escritor y articulista humà. Estic totalment d’acord amb la seva expressió! Els joves no consideren important la informació dels seus avis, pares i tota la seva memòria, encara que es tracti dels seus familiars. Considero que és molt important saber la teva història, millor dit de la teva família, ja que tú ets una part petita dels passat, tenint interes nomès pel teus amics, es un pensament que no hi pot tenir un jove, ja que estem tractant de memòries… Existeixen diferentes situacions i cadascú te seus problemes personals, pero com a mínim has de saber d’on has vingut tú

  54. ... 13 noviembre, 2020

    En parte estoy de acuerdo con la reflexión de Sergi Pàmies y también creo que hoy en día a muchos adolescentes no les interesa la mayor parte de la vida de sus padres, abuelos… ya que seguramente están más centrados en su vida, pero creo que deberíamos saber del pasado de nuestros familiares ya que han vivido más exeriencias que nosotros

  55. Anònimo 14 noviembre, 2020

    En la meva opinió, no és que els adolescents no estiguem interessats en les històries dels avis o pares, sinó que pensem que els seus temps i els nostres són molt diferents i, per tant, les seves experiències no ens serveixen com a consell. També és veritat que hi ha pares que, a partir de la seva experiència personal, intenten educar els seus fills com els hauria agradat que els eduquessin a ells, però és molt difícil trobar un equilibri. Si són massa sobreprotectors, és que no donen llibertat i no deixen créixer el jove, però si els donen massa llibertat, molts joves creuen que els seus pares no s’interessen per ells.

  56. ! 14 noviembre, 2020

    La raó per la qual la memòria dels avis o pares no és interessant pel col·lectiu adolescent, no només és perquè prioritzen les amistats i les tecnologies, sinó també perquè poden creure que les memòries no tenen utilitat en la societat actual. És a dir, perquè centrar-nos en un passat si hi ha un futur i un present per endavant. Tot i això, m’agradaria recordar la importància que tenen aquestes històries i experiències del passat, aquelles que obviem, però poden ser una font d’aprenentatge, el qual no pot ser assolit a través dels estudis. El passat és font de coneixement, tradició i una pauta d’actuació, oblidant aquest provoquem que es produeixin els mateixos errors que podrien ser evitats.

  57. mn 14 noviembre, 2020

    Des del meu punt de vista Sergi Pàmies està generalitzant els interessos dels adolescents, és cert que les nostres relacions d’amistat tenen un gran valor per a nosaltres, però això no impedeix que la família no tingui importància. És clar que cada família és un món, i que no només és cosa dels adolescents, o fills de la família mostrar interès a saber sobre les memòries, sinó que els familiars han de mostrar interès per explicar-les. En el meu cas sempre m’ha semblat molt curiós i un coneixement molt ric aprendre de les vivències i memòries passades dels meus familiars.

  58. ... 15 noviembre, 2020

    Es verdad que los adolescentes prefieren pasar el rato con sus amigos o «interesarse» más en ellos ya que es su realidad, y de alguna manera una vía de escape de la sobreprotección de sus padres. Pero eso no quita que en su mayoría cuando un adulto les explica sus vivencias de cuando eran jóvenes escuchan con atención porque realmente les interesa. A veces el problema no se encuentra en los adolescentes, sinó en los propios adultos que se cierran a explicar su «vida personal».

  59. Pavel 16 noviembre, 2020

    He podido observar entre los jóvenes el fenómeno que describe Sergi Pàmies y también me preocupa. El problema no es solo en que pierden la oportunidad de aprender de las experiencias de los padres, sino rompen la cadena de transferencia de conocimiento acumulado de generación en generación. Muchos jóvenes piensan que este concimeinto ya no es relevante a sus vidas y intentan encontrar su propia manera de hacer las cosas. Se equivocan, ya que una vida no es suficiente para hacerlo, sino es el producto de sabiduría de varias generaciones que va evolucionando. La interrupción de este proceso puede llevar a una degradación, y temo que esto pase.

  60. L 30 noviembre, 2020

    Penso que el senyor Sergi Pàmies té raó quan explica que el món s’ha modernitzat i això ha comportat una serie de canvis en relació al criteri dels joves envers a la importància que els hi donen a les generacions passades. És a dir, l’actual possibilitat d’igualtat laboral de les dones comporta que hi hagi una cura compartida de les responsabilitats familiars. A més, els fills s’han convertit en la principal preocupació dels pares i això ha fet que hi hagi una sobreprotecció per part d’ells. En contraposició, la gran majoria dels fills anteposen les seves necessitats i es centren més amb els amics i les noves tecnologies que no pas a dedicar temps suficient als progenitors i als avis.

Leave a Reply

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *